Heinrich Anton de Bary

Heinrich Anton de Bary

Biografia
Naixement	(de) Heinrich Anton De Bary 26 gener 1831 Ciutat Lliure de Frankfurt (Confederació Germànica)
Mort	19 gener 1888 (56 anys) Estrasburg (França)
Causa de mort	tumor
Religió	Hugonot
Formació	Universitat de Tübingen - habilitació universitària (1854–) Universitat Frederic Guillem de Berlín - medicina (1850–) Universitat de Marburg (–1850) Universitat de Heidelberg (1849–)
Director de tesi	Hugo von Mohl
Activitat
Camp de treball	Botànica, micologia i bacteriologia
Lloc de treball	Jardí botànic de la universitat d'Estrasburg (1872–) Estrasburg (1872–1888) Halle (1867–1872) Freiburg Botanical Garden (en) (1859–1867) Friburg de Brisgòvia (1855–1867) Tübingen (1854–)
Ocupació	botànic, micòleg, professor d'universitat, cirurgià, entomòleg
Ocupador	Universitat d'Estrasburg, rector (1872–1888) Universitat de Halle, professor d'universitat (1867–1872) Universitat de Friburg de Brisgòvia, professor extraordinari, catedràtic d'universitat (1855–1867) Universitat de Tübingen
Membre de	Royal Society (Membre estranger de la Royal Society) (1884–) Acadèmia reial de les ciències, lletres i belles arts de Bèlgica (soci) (1882–) Acadèmia de Ciències de Sant Petersburg (membre corresponent) (1880–) Acadèmia Bavaresa de Ciències (1879–) Acadèmia Prussiana de les Ciències (membre corresponent) (1878–) Acadèmia de Ciències de Göttingen (1872–) Reial Acadèmia Sueca de Ciències Societat de Naturalistes i Metges Alemanys
Alumnes	Frederick Orpen Bower, Julius Oscar Brefeld, Francis Darwin, William Gilson Farlow, Karl Immanuel Eberhard Goebel, Pierre-Marie-Alexis Millardet i Friedrich Oltmanns
Obra
Estudiant doctoral	Eduard Fischer i Sergei Winogradski
Abrev. botànica	de Bary
Família
Cònjuge	Marie Antonie de Bary (1861–)
Pare	August Theodor de Bary
Germans	Johann Jakob de Bary

Heinrich Anton de Bary (Frankfurt, 26 de gener de 1831 - 19 de gener de 1888) va ser un cirurgià, botànic, microbiòleg i micòleg alemany. Fou també membre de la Royal Society.

Es considera el fundador de la fitopatologia i de la moderna micologia. Va ser molt important la seva contribució a l'estudi de les algues i les plantes superiors.

Estudià medicina a la Universitat de Heidelberg i després a la de Marburg i de Berlín al mateix temps que estudiava les plantes. La seva dissertació en doctorar-se en medicina va ser sobre la reproducció de les plantes: "De plantarum generatione sexuali". Gairebé sempre es dedicà professionalment a la botànica.

Amb Hugo von Mohl, cofundà la revista botànica pionera anomenada Botanische Zeitung. Després de la Guerra Franco-Prussiana va ser elegit rector de la Universitat d'Estrasburg on continuà dedicat a la botànica.